Els límits de la il·lustració

Dibuixa bé aquell o aquella que expressa bé el seu pensament? Dibuixar és pensar.

Il·lustra bé aquell o aquella que expressa bé el que conté un text? Il·lustrar és visibilitzar a ulls d’altri paraules i conceptes, el pensament d’un escriptor o d’una escriptora. Quan deixem de parlar d’il·lustració? Quins són els límits d’aquesta disciplina? Un il·lustrador és un artista. Un artista pot actuar o no com a il·lustrador, depèn. Com a exemple podríem dir que hi ha grans pintors que han il·lustrat esporàdicament textos o han escrit i il·lustrat llibres per als seus fills i filles.

M’agrada molt escoltar il·lustradors que fa anys que es dediquen a aquest ofici quan diuen que "no són il·lustradors, que són dibuixants, creadors,...," i hi estic totalment d’acord, és així, són artistes -són persones inquietes i sensibles- que s’han dedicat a la il·lustració però que necessiten no sentir-se “encasellades” perquè la seva obra va molt més enllà: conté pensament.

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de poder assistir a un espectacle de petit format d’en Joma, “L’ona vinosa”, on ell feia de rapsoda i narrava amb la seva veu i el seu traç diferents cants de “L’Odissea”, d’Homer. A en Joma, que també és músic, sembla que li interessa més el procés que no pas els resultats, no es conforma amb les il·lustracions impreses: necessita “actuar” en directe, reviure amb el públic l’experiència efímera però alhora intensa del fet creatiu. És aquí on potser es retroba a sí mateix: “l’obra” s’esdevé mentres dura l’activitat, després només en queden les molles sobre una taula ben parada.

Si en voleu saber una mica més sobre l’espectacle, podeu llegir un petit article que he escrit per al Núvol, a la secció “Sa Il·lustrissima”: 
http://www.nuvol.com/noticies/lona-vinosa-den-joma/